La primera i la segona revoució industrials

Les dues primeres revolucions industrials van canviar els sistemes de producció:

·Van començar a utilitzar-se noves fonts d'energia: primer, el vaixell de vapor d'aigua i el carbó i, en la segona fase, l'electricitat i el petroli. Aquestes energies eren capaces de moure grans máquines.
·Van apareixer les fàbriques , grans centres amb molts operaris i amb maquines. A les fàbriques els obres no elaborven el producte el producte complet, sinó que el reball es dividia en petites tasques i cada obrer s'especialitzava. Aquest sistema de treball, juntament amb la utilització de màquines, va permetre l'augment de la producció i l'abaritament dels prus dels productes.

La revolució industrial

A finals del s.XVIII es va iniciar la Revoució Industrial a Anglaterra. Amb aquest nom es denomina el procés de canvi economic que va suposar e pas d'una economia agricola tradicional a una altra caracteritzada per processos de producció mecanitzats capaços de fabricar béns en gran quantitat.

Es distigueixen tres etapes:
·La primera revolució industrial, que va començar cap al 1780.
·La segona revolució industrial, que es va començar cap del 1870.
·La tercera revolució industrial, que arrenca en la dècada del 1970 i continua actualment.

Saps dialogar?

Quan una siocietat pren consciència de la diversitat d'opinions que hi ha al seu interior se li fa necessari trobar algun mitjá per arribar a acords que satisfachin els diferents els diferents punts de vista que conviuen dins seu. Amb tota probabilitat, el dialeg és el millor mètode per apropar posicions i construir formes de vida en comu acceptables per a tots. No es exagerant afirmar que una persona correcta es aquella que davant una siutació de conflicte és capaç de dialogar amb tots. No es exagerat afirnar que una persona correcta es aquella que davant una siutació de conflicte es capaç de dialogar amb tots els complicats amb l'objectiu d'arribar a acords justos. Per aixó, l'educació en societats plurals i democratiques ha d'ensenyar a dialogar als joves perquè siguin capaços de alliberar en les futures siutacions de discrep'ancia que trobaran en la seva vida ciutadana.


1·una diversitat d'opinions

La revolució agrícola del segle -xviii-2

En els s.XVIII i XIX van tenir lloc tres processos fonamentals:
la concentració de la propietat, el tancament dels camps i la desaparició dels terrenys comunals.
les propietatas disperses es van substituir, progresivament, per parcel·les més grans, on es podien fer servir màquines.
Els tancats impedien que el bestiar entrrés als camps, i aixó va facilitar la rotació contínua de conreus: llavors va ser possible introduir els nous conreus a la part de guaret, que era on tradicionalment pasturaven els animals.

El camp entre l'edat antiga i l'edat moderna

Durant tots aquests segles, la majoria de la població, al voltant del 90%, vivia al cmp, en petits poblets.
Una part de les terres etava dividida en parcel·les petites, propietat dels pagesos que les treballaven per tal de sostenir-se. Però la part mé important eren propietat d'una mminoria de terratnents, que utilitzava esclaus o serfs per fer les feines agrícoles. També i havia terrenys comunals, que tothom podia fer servir.
Els sistemes de conreu eren rudimentaris. Es feia servir el guaret, és a dir, no es conreava tot el terreny, sinó que cada any es deixava una part improductiva perquè descansés. Durant aquests segles hi van aver poques innovacions.

El neolitic

Les primeres espècies cutivades van ser cereals: blat al Próxim orient i a Europa, arròs a l'Àsia i blat de moro a Amèrica. Les eines utilitzades per a les feines agrícoles eren molt rudimentàries. Per llaurar la terra, els éssers humans van utilitzar, inicialment, un pal; i més endevant van fabricar aixades. Per tallar les messes i recollir la collita, en un principi feien servir les mans i, més tard, van utilitzar maxil·lars d'ovelles; després van colocar dents del bestiar en suports de fusta i van construir les primeres falçs. Per moldre el gra feien servir molins de mà. Més tard, es va inventar l'arada, que permetia llaurar més quantitat de terra d'una vegada i més de pressa que amb 'aixada.

La revolució agrícola

El neixment de L'agricultura i la ramaderia

Els primers grups humans vivien de la cacera, la pesc i la recol·lecció de fruits silvestres. Només fa uns 10.000 anys, al neolític, els essérs humans van començar a cultivar les plantes i a domesticar els animals: era el neixement de l'agricultura i la ramaderia. A partir d'aleshores, els éssers humans van construir pobles a prop dels camps de conreu i es van fer sedentaris.

La unificació d'Italia

Itàli estava en sis Estats. El papa era sobirà en un, amb capital Roma, i Àustria s'havia annexionat la Llombardia i el Vèneto, unes regions riques del nord italiá, i estenia la seva influéncia sobre tot seguit de petits Estats . Només el piemont, al capdavant del qual hi havia una monarquia de caire lliberal, es manifetava a favor de la unificació de tot itàlia, en especial del eu primer ministre, Cavour, que va aconseguir ue l'emperador francès Napoleó III doné suport a les demandes italianes

Comentari d'una pintura: La llibertat guiant al poble

Aquesta imatge representa la revolta que es va iniciar a França per aprenre enderrocar la dinastia absolutista dels Borbons en nom de l llibertat, que apareix simbolitza per una dona guia els revolucionaris, pertanyents en la seva majoria a les classes populars, que són els que fonamentalment van protagonitzar aquesta revolta. Tots els peronatges esta avançat sobre cad'avers que simbolitzen el sacrifici del poble anòniim, encara que entre ells tambe destaca un soldat francés de la guàrdia reial i un suís, tots dos defensors de la causa monàrquica i que han resultat abatuts. Entre els revolucinaris destaquesn es personages següents:

-L'obrer, que porta un sabre i una insígnia lanca, símbols liberals.
-Un petit burgés, quees reconeix per la seva vestimenta, el barret de copa i l'escoopeta de caça.
-El pages, que esta ferit i que porta una indumentaria que correspon als colors de la bandera francesa, com a símbol de les ferides de la nació francesa.
-L'estudiant, que representa als joves, que son victimes de les injusticies i que lluiten per aconseguir un futur millor.
-El membre de a guardia nacional, que se'l reconeix per barret de corneta caractèristic d'aquest cos, i que porta a més amés un floret i una pedra a la má; tot plegat es un símbol revolucionari i de lluiita.
-La figura femenina es una al·logeria de la llibertat, ja que porta els petits descoberts i avança amb un fusell a la ma, amb el qual ha de lluitar per aconseguir-la. A més a mé, tmabé representa França, perqué porta a la má dreta la bandera tricolor francesa.
El quadre representa un eisodi de la revolució que es va desenvolupar a França el juliol de 1830, quan les classes populars i la burgesia es van aixecar contra la monarquia que 'hav restaurat després de la caiguda de Napoleó i que havia restringit en els últims temps les llibertats, a part d'haver conduït els ciutdans a una crisi económica. Aquests grups van aixecar barricades als carrecs de París durant les ''jornades glorioses'' i van protgonitzar revoltes ue van acabar amb el regant del bordó carles X, que va ser subituït per un monarca més liberal: Lluís Felipe d'Orleans.

L'opocisió del liberalisme i el nacionalisme

Malgrat aquest retorn aparent a l'Atic Règim, una bona part de les idees que havia generat la Revolució Francesa i que havien expandit els exèrcits napoleónics havien penetrat profundament a molts països europeus. Nombrosos ciutadans se sentien identificats amb el liberalime polí) i amb el dret dels pobles a construir-se nacions indpendents. El congrés de Viena no va respectar ni els principis doncsm a partir del 1875 liberalisme i nacionalisme, reduïts a la clandestinitat, es convrtiren en les dues forçes d'oposició a la Restauració.

El congrés de viene

Les decisions del Congrés de Viena es van completar amb la Santa Aliança, un tracat entre Rúsia, Àustria i prúsia, al qual s'afeggiren altres mnarques europeus , que tenia com a objecti ajudar-se mútuament davant de qualsevol amenaça de revolució liberal. De fet, s'admetia el dret d'intervenció en qualsevol país i, per aixó, les potències es reunirien en congressos periódics on es prendrien mesures per mantenir l'ordre a Europa.

Les conquestes de Napoleó

·Analitza la isió diferent de la presència francesa a Europa i explica a quines reaccions i a quines actituds va donar lloc.

-El primer gravat és una apologia de a Revolució i de les repercussións positives de la seva difusió per Europa. S'hi mostra un home que amb una roda genera una corrent elèctrica que a través d'un cable sorgit d'un barret frigi (simbol de la República) fa caure a terra els trons dels monarques europeus.
El gravat inferior, per la seva banda, mostra les altres conseqüensies de la Revolució: Napoleó dirigeix els sus soldats durant una espoliació d'obres d'art i riquesses.
Destaca el detall de la creu trepitjada a terra. Els gravats mostren les dues cares de les campanyes napoleóniques. El primer reflecteix l'ntusiasme amb que al principi fou acollit pels liberals, que veien en Napoleó el representant d'un poble francés que es defensava de la tirania absolutista i un propagador de les idees alliberadores de la Revolució.
El segon, per la seva banda, revela la realitat d'un exèrcit que d'alliberador va passar ràpidament a ser coonqueridor, que rapinyava i saquejava en aquells països que subjugava com qualsevol altre exèrcit invasor.
Així, els exèrcits napoleònics, acolllits al principi com alliberadors després d'acabar amb institucions pròpies de l'Antic Règim als països ocupats, aviat van ser vistos com a opressors, fet que va donar lloc a rebel·lions nacionals i liberals per expulsar-los , fruit justament dels ideals difosos per França.

Les conquestes de Napoleó

Les conquestes de napoleó II

3) Quins Estats inependents de França van passar a ser aliats de Napoleó?

-Alguns països van ser en determinats períodes aliats de França. Es el cas d'Aùstria, Prússia, Rússia o els països nòrdics. Malgrat tot, aquests Estats formarien part de diveres colicions antinapoleóniques.

4) Quins van ser els únics trritoris no ocupats l'any 1811? On es va produir la volta popular més important contra Napoleó?

-Els territoris no ocupats el 1811 són Portugal, la Gran Bretanya, Noruega, Dinamarca i els Imperis austríac, rus i turc.
La revolta popular més important contr Napoleó va tenir lloc a Espanya el 1808, quan es va desenvolupar l'anomenada Guerra del Francés, que va marcar el declivi de l'Imperi napolònic, el qual va ser definitivament derrotat el 1815.

Les conquestes de napoleó

2) Digues sobre quins paisos actuals s'estenia l'Imperi napoleónic. Quins països n'eren dependents i controlats per França?

-L'Imperi napoleónic es va estendre sobre els actuals paisos de França, Holanda, Bèlgica, nord i centre d'Italia, Eslovènia, est deCoràcia, els territoris alemanys que hi ha a l'esquerra del Rin i Catalunya. Eren països dependents o vassalls de França els seguents: Italia, Napòls, la confederació Helvètica, la confederació del Rin, el Ducat de Versòvia i Espanya.

Mapa de l'imperi napoleònic

1) Quins esdeveniments van fer possible l'arribada de napoleó al poder?

-La arribada de Napoleó al poder va ser facilitada per la conflictivitat social que hi havia a França després de ser aprovada la Constitució de 1795, la qual limitava els drets polítics de les classes populars. Al nou govern s'hi oposaven tant els partidaris de l'absolutisme com les classes popular, a la qual cosa s'afegia la lluita contra les potències absolutistes d'Europa, que eren contràries a la França revolucionaria.
En aquest context, l'exercit va adquirir una gran importància, ja que era l'únic estament capaç d'imposar l'ordre i assegrar la defensa nacional. En aquell exèrcit hi destacava un jove general, Napoleó Bonaparte, que no pretenia tornar a l'Antic Regim, sinó els éxits de la Revolució en el seu aspecte més conservador.

Napoleó VIII

El 1814, desprès d'haver estat derrotat a Rússia i a Espanya, Napoleó deixà el poder. Tot i el seu retorn efímer, el 1815 fou derrotat definitivament a Waterloo, i no sols a França, sinó a tot Europa senblava inevitable que tornaria l'Antic Règim.

Napoleó VII

Així, paradolxament, els ideals de llibertat que van escampar els francesos van ser la base ideològica amb la qual els patriotes de nombrosos països es van oposar a la presència francesa. L'aixecament protagonitzat el 1808 pels espanyols contra la invasió i la imposició d'un rei estanger (Josep Bonaparte) va ser el primer, el més nombrós i el que va marcar el declivi de l?imperi napoelonic.

Napoleó VI

Però d'altra banda, els interessos de França, i especialment els de la burgesia (cobrar impostos, fer negocis o apropiar se les riqueses dels paisos sotmesos), prevalien per sobre dels ideals revolucionaris. Els exèrcits actuaven, a més, com a conqueridors que sotmetien les nacions i aixó va desencadenar uns sentiments nacionals contra França invasora.

Napoleó V

A tots els paisos que frança s'havia anneixat o que estaven sota la influencia francesa, en napoleó va colocar al tronc familiar o general del seu excercit s'hi van difondre les idees revolucionaries: la suspenció dels drets senyorals, els del mes, els privilegis noblaris i la consagració la llibertat legal. També s'hi va proclamar la lliberar economia el dret de propietat i la llibertat religiosa. Per aixó a molt indret les poblacións acollien la seva arribada al principi com si fossin uns alliberadors.

Napoleó IV

El 1811 l'imperi napolenc era la seva maxima esplendor: anaven d'Alemanya a l'Italia i nombrosos països convertien els estats vasalls seus. Excepte el Gran Bretanya la resta d'Europa se situa sota el domini o control de França.

Napoleó III

Un dels motius de prestigi del poder de Napoleó va ser la seva capacitat per allunyar el perill d'una invació estrangera contra França. Els monarques absoluts europeus s'havien oposat des del començament a la França revolucionaria i havien colitzat els seus exèrcits per lluitar-hi en contra. Napoleó va aconseguir derrotar als moarques i conqueir amb els seus exercits una bona part d'Europa.

Napoleó II

L'obra politica del napoleo ha estat qualificada de contradictoria, que d'una banda va consolidar les conquestes revolucionaries principals (igualtat judicial, abolició de regim feudal, suspensió de ordres religioses, venta de les terrs de l'sglesia redifinició de la propietat de la terra en un sentit capitalista) i de l'altre l'esperit de la revolució amb l'establiment d'un règim autoritari i el retorn al poder d'una nova classe de notables-aristocritas i alta burgesia-.

LA MEVA PERSONALITAT

Posa una creu a la caractèristica que s'adapta més a la teva personalitat.

Nerviós: M'altero fàcilment i a vegades em costa dominar-me.
Tranquil: Em prenc les coses amb molta calma, no m'altero facilment.
Extravertit: Sóc obert, m'agrada molt relacionàrme amb la gent.
Introvertit: Soc tancat, no m'agrada gaire relacionar-me molt amb la gent.
Reflexiu: Abans de prendre una desició m'ho penso bé.
Impulsiu: Faig gairebé sempre les coses sense pensar.
Optimista: Veig sempre l'aspecte positiu de les coses, acostumo a estar sempre content.
Pessimista: Acostumo a veure-ho tot negre, penso que les coses sortiran malament.
Amb Inactivitat: Sé prendre decisions adequats en cada moment, improvisar solucions.
Adaptable: Rapidament m'integro dins un grup i en circumstàncies noves.
Directiu: M'agrada dirigir, prendre decisions, coordinar equips de persones.
Sociable: M'agraden molt les relacions amb el altres i me'n surto bastant bé.
Submís: Prefereixo que m'organtizin el treball, que em dirigeixen el que haig de fer.
Segur: Tinc idees pròpies, tinc seguretat en mi mateix, sé que cap a on vaig.
Atrevit: M'agrada el risc, no tinc por del perill, sóc aventurer.
Idelista: Em qui pels meus ideals, sóc poc pràctic.
Realista: Sóc molt practic, no em guio per ideals ni construccions imàginaries.

LES MEVES APTITUDS

Senyala quines aptituds penses que tens més desenvolupades:

Manuals (manipular objectes, arreglar aparells...)
Mecàniques (capacitat per comprendre mecanismes complexos...)
Físiques (agilitat, força, flexibilitat, resistència...)
Organitzatives (estructurat, ordenat, endreçat, operatiu...)
Directives (donar ordres a altres, liderar un grup, dirigir un col·lectiu...)
Socials (relacions humanes, extraversió, comunicatiu, ajudar els altres...)
Didàctiques (saber ensenyar, explicar bé i amb claredat una cosa...)
Artístiques (saber dibuixar, pintar, dissenyar...)
Musicals (saber tocar un instrument, cantar, comprondre música...)
Lingüistques (domini de l'expreció oral i escrita...)
De concentració (capacitat per mantenir l'atenció en una activitat...)
Matemàtiques (saber resoldre problemes matemàtics, facilitat de càlcul...)
Científiques (capacitat ciéntifica, capacitat d'obserbació, experimentació...)
Especials (saber representar-se figures, girs, volums, càlcul de distàncies...)

La caiguda de la monarquia 2

D`altra banda, l`oposició del rei Lluis XVI a la revolució es va manifestar quan va intentar fugir per unir=se a l`exercit austíac, que plantejava enviar França i restablir=hi l`absolutisme (fugida de Varennes, juny del 1791). El monarca va ser tornat a París, peró es va crear un clima de desconfiança envers la monarquia.

Caiguda de la monarquia 1

Les reformes del perióde 1789=1791 satisfeien els grups burgesos moderats (girondins) perqué els concedien drets polítics i lliberar económica. Peró ámplies capes de la població van mostrar el seu descontentament: el dret de vot es va restringir als qui posseien béns o diners (sufragi censatari), i la llibertat económica permetia el domini més absolut dels rics sobre els pobres

Els drets de les dones

Representació de un club patriótic de dones durant la revolució. La praticipació de les dones, privades de qualsevol dret polític, va ser constatnt durant el període revolucionari. S"organitzaven en clubs polítics i reindivicaven el dret al sufragi i la resta de drets civils i polítics. En aquest sentit, destaca la Declaració de Drets de la Dona i la Ciutadana, redactada el 1791 per Olympe de Gouges, on es demanava que les dones, nascudes lliures i iguals en drets als homes poguessin gaudir dels drets naturals que els havien estat arrabassats pels homes, i s"afirmava que la que la Revolució no seria completa fins que les dones no recuperessin els seus drets.

Assamblea Nacional

El 1791 es va promulgar una Constitució que eximplificava els ideals del liberalisme polític moderat: separació de poders, sobirania nacional, igualtat legal, sufragi censetar, etc. A més, es van redactar codis de lleis que garantien la igualtat de tots els ciutadans, es va abolir la tortura, es va obligar a pagar impostos a la noblesa, es van expropiar els béns de la Esglesia, que van ser declarats béns nacionals, i es va crear un exércit nacional (guardia nacinal).

Els drets humans

Davant la radicalització popular, l'Assamblea Nacional Constituent decretà, a la nit del 4 d'agost, l'abolició dels privilegis feudals i promulgà la Declaració de Drets inalienables les llibertats individuals i col/lectives, com també la igualtat davant la llei i els impostos.

La presa de la Bastilla

El poble de París va sortir al carrer per donar suport als representadors burgesos i, davant el temor que les tropes reials no detinguessin els disputats, el 14 de juliol van assaltar la fortalessa de la Bastilla, en van agafar les armes i es van disposar a defensar per la força el procés revolucionári. Al mateix temps, al camp es va estendre el rumor que bandes organitzades per nobles cremaven les collites i mataven els pagesos, fenomen conegut amb el nom de la Gran Pos. Els pagesos van reaccionar assaltant molts castells de la noblesa i cremant els registres on constaven els drets feudals.

Jurament Jeu de Paume

El monarca i una part de la noblesa no ho van acceptar i els disputats del Tercer Estat, reunits el 20 de juny en un pavelló de parís (Jeu de Paume), es van comprometre a elaborar una constitució que reflectís la voluntat dels francesos.

La reunió dels estats generals

Pel maig del 1789 es van obrir a versalles, presidits pel rei Lluis XVI, el Estats Generals, formats pels representants de cada estament: noblesa, clergat i tercer estat (burgesos). Seguint la tradició, estaven separats en el moment de deliberar i tenien un únic vot per cada grup, cosa que donava la majoria als previligiats. Els representants del Tercer Estat exigiren que la deliberació fos conjunta i que el vot fos per persona i no pas per estament, fet que els hagués atorgat la majoria.

L'explotació al tercer estat

La negativa de la noblesa a pagar impostos per resoldre la crisi financera i la necessitat del monarca francès Lluís XVI de convocar els Estats Generals (Parlament) perquè aprovessin uns nous impostos per resoldre l crisi financera van ser l'ocasió per iniciar el procés revolucionari.

Causes de la revolució

Tres tipus de causes van provocar una situació revolucionària:

·Causes econòmiques: Des del 1760 es van succeir les males collites fet que va provocar l'escassetat d'aliments i l'alça dels preus i, per tant, el descontentament del poble. A més, es va agreujar la crisi de la Hisenda francesa a causa de les despeses de la cort i de les guerres contra la Gran Bretanya.

·Causes socials: Els burgesos s'havien enriquit durant el s.XVIII, però estaven descontents perquè tenien poc poder polític, ja que els alts càrrecs del govern i de l'exèrcit estaven ocupats per la noblesa. A més consideraven injust que unicament pagués impostos el Tercer Estat.

·Causes ideològiques: Les idees il·lustrades defensaven que totesles persones eren iguals en dignitat i que tenien uns ''drets naturals'' que el poder polític havia de respectar. La burgesia, animada per aquestes idees i per l'exemple americà, esperava l'ocasió pero posar fi a l'Antic régim.