La primera i la segona revoució industrials

Les dues primeres revolucions industrials van canviar els sistemes de producció:

·Van començar a utilitzar-se noves fonts d'energia: primer, el vaixell de vapor d'aigua i el carbó i, en la segona fase, l'electricitat i el petroli. Aquestes energies eren capaces de moure grans máquines.
·Van apareixer les fàbriques , grans centres amb molts operaris i amb maquines. A les fàbriques els obres no elaborven el producte el producte complet, sinó que el reball es dividia en petites tasques i cada obrer s'especialitzava. Aquest sistema de treball, juntament amb la utilització de màquines, va permetre l'augment de la producció i l'abaritament dels prus dels productes.

La revolució industrial

A finals del s.XVIII es va iniciar la Revoució Industrial a Anglaterra. Amb aquest nom es denomina el procés de canvi economic que va suposar e pas d'una economia agricola tradicional a una altra caracteritzada per processos de producció mecanitzats capaços de fabricar béns en gran quantitat.

Es distigueixen tres etapes:
·La primera revolució industrial, que va començar cap al 1780.
·La segona revolució industrial, que es va començar cap del 1870.
·La tercera revolució industrial, que arrenca en la dècada del 1970 i continua actualment.

Saps dialogar?

Quan una siocietat pren consciència de la diversitat d'opinions que hi ha al seu interior se li fa necessari trobar algun mitjá per arribar a acords que satisfachin els diferents els diferents punts de vista que conviuen dins seu. Amb tota probabilitat, el dialeg és el millor mètode per apropar posicions i construir formes de vida en comu acceptables per a tots. No es exagerant afirmar que una persona correcta es aquella que davant una siutació de conflicte és capaç de dialogar amb tots. No es exagerat afirnar que una persona correcta es aquella que davant una siutació de conflicte es capaç de dialogar amb tots els complicats amb l'objectiu d'arribar a acords justos. Per aixó, l'educació en societats plurals i democratiques ha d'ensenyar a dialogar als joves perquè siguin capaços de alliberar en les futures siutacions de discrep'ancia que trobaran en la seva vida ciutadana.


1·una diversitat d'opinions

La revolució agrícola del segle -xviii-2

En els s.XVIII i XIX van tenir lloc tres processos fonamentals:
la concentració de la propietat, el tancament dels camps i la desaparició dels terrenys comunals.
les propietatas disperses es van substituir, progresivament, per parcel·les més grans, on es podien fer servir màquines.
Els tancats impedien que el bestiar entrrés als camps, i aixó va facilitar la rotació contínua de conreus: llavors va ser possible introduir els nous conreus a la part de guaret, que era on tradicionalment pasturaven els animals.

El camp entre l'edat antiga i l'edat moderna

Durant tots aquests segles, la majoria de la població, al voltant del 90%, vivia al cmp, en petits poblets.
Una part de les terres etava dividida en parcel·les petites, propietat dels pagesos que les treballaven per tal de sostenir-se. Però la part mé important eren propietat d'una mminoria de terratnents, que utilitzava esclaus o serfs per fer les feines agrícoles. També i havia terrenys comunals, que tothom podia fer servir.
Els sistemes de conreu eren rudimentaris. Es feia servir el guaret, és a dir, no es conreava tot el terreny, sinó que cada any es deixava una part improductiva perquè descansés. Durant aquests segles hi van aver poques innovacions.

El neolitic

Les primeres espècies cutivades van ser cereals: blat al Próxim orient i a Europa, arròs a l'Àsia i blat de moro a Amèrica. Les eines utilitzades per a les feines agrícoles eren molt rudimentàries. Per llaurar la terra, els éssers humans van utilitzar, inicialment, un pal; i més endevant van fabricar aixades. Per tallar les messes i recollir la collita, en un principi feien servir les mans i, més tard, van utilitzar maxil·lars d'ovelles; després van colocar dents del bestiar en suports de fusta i van construir les primeres falçs. Per moldre el gra feien servir molins de mà. Més tard, es va inventar l'arada, que permetia llaurar més quantitat de terra d'una vegada i més de pressa que amb 'aixada.

La revolució agrícola

El neixment de L'agricultura i la ramaderia

Els primers grups humans vivien de la cacera, la pesc i la recol·lecció de fruits silvestres. Només fa uns 10.000 anys, al neolític, els essérs humans van començar a cultivar les plantes i a domesticar els animals: era el neixement de l'agricultura i la ramaderia. A partir d'aleshores, els éssers humans van construir pobles a prop dels camps de conreu i es van fer sedentaris.