La unificació d'Italia

Itàli estava en sis Estats. El papa era sobirà en un, amb capital Roma, i Àustria s'havia annexionat la Llombardia i el Vèneto, unes regions riques del nord italiá, i estenia la seva influéncia sobre tot seguit de petits Estats . Només el piemont, al capdavant del qual hi havia una monarquia de caire lliberal, es manifetava a favor de la unificació de tot itàlia, en especial del eu primer ministre, Cavour, que va aconseguir ue l'emperador francès Napoleó III doné suport a les demandes italianes

Comentari d'una pintura: La llibertat guiant al poble

Aquesta imatge representa la revolta que es va iniciar a França per aprenre enderrocar la dinastia absolutista dels Borbons en nom de l llibertat, que apareix simbolitza per una dona guia els revolucionaris, pertanyents en la seva majoria a les classes populars, que són els que fonamentalment van protagonitzar aquesta revolta. Tots els peronatges esta avançat sobre cad'avers que simbolitzen el sacrifici del poble anòniim, encara que entre ells tambe destaca un soldat francés de la guàrdia reial i un suís, tots dos defensors de la causa monàrquica i que han resultat abatuts. Entre els revolucinaris destaquesn es personages següents:

-L'obrer, que porta un sabre i una insígnia lanca, símbols liberals.
-Un petit burgés, quees reconeix per la seva vestimenta, el barret de copa i l'escoopeta de caça.
-El pages, que esta ferit i que porta una indumentaria que correspon als colors de la bandera francesa, com a símbol de les ferides de la nació francesa.
-L'estudiant, que representa als joves, que son victimes de les injusticies i que lluiten per aconseguir un futur millor.
-El membre de a guardia nacional, que se'l reconeix per barret de corneta caractèristic d'aquest cos, i que porta a més amés un floret i una pedra a la má; tot plegat es un símbol revolucionari i de lluiita.
-La figura femenina es una al·logeria de la llibertat, ja que porta els petits descoberts i avança amb un fusell a la ma, amb el qual ha de lluitar per aconseguir-la. A més a mé, tmabé representa França, perqué porta a la má dreta la bandera tricolor francesa.
El quadre representa un eisodi de la revolució que es va desenvolupar a França el juliol de 1830, quan les classes populars i la burgesia es van aixecar contra la monarquia que 'hav restaurat després de la caiguda de Napoleó i que havia restringit en els últims temps les llibertats, a part d'haver conduït els ciutdans a una crisi económica. Aquests grups van aixecar barricades als carrecs de París durant les ''jornades glorioses'' i van protgonitzar revoltes ue van acabar amb el regant del bordó carles X, que va ser subituït per un monarca més liberal: Lluís Felipe d'Orleans.

L'opocisió del liberalisme i el nacionalisme

Malgrat aquest retorn aparent a l'Atic Règim, una bona part de les idees que havia generat la Revolució Francesa i que havien expandit els exèrcits napoleónics havien penetrat profundament a molts països europeus. Nombrosos ciutadans se sentien identificats amb el liberalime polí) i amb el dret dels pobles a construir-se nacions indpendents. El congrés de Viena no va respectar ni els principis doncsm a partir del 1875 liberalisme i nacionalisme, reduïts a la clandestinitat, es convrtiren en les dues forçes d'oposició a la Restauració.

El congrés de viene

Les decisions del Congrés de Viena es van completar amb la Santa Aliança, un tracat entre Rúsia, Àustria i prúsia, al qual s'afeggiren altres mnarques europeus , que tenia com a objecti ajudar-se mútuament davant de qualsevol amenaça de revolució liberal. De fet, s'admetia el dret d'intervenció en qualsevol país i, per aixó, les potències es reunirien en congressos periódics on es prendrien mesures per mantenir l'ordre a Europa.

Les conquestes de Napoleó

·Analitza la isió diferent de la presència francesa a Europa i explica a quines reaccions i a quines actituds va donar lloc.

-El primer gravat és una apologia de a Revolució i de les repercussións positives de la seva difusió per Europa. S'hi mostra un home que amb una roda genera una corrent elèctrica que a través d'un cable sorgit d'un barret frigi (simbol de la República) fa caure a terra els trons dels monarques europeus.
El gravat inferior, per la seva banda, mostra les altres conseqüensies de la Revolució: Napoleó dirigeix els sus soldats durant una espoliació d'obres d'art i riquesses.
Destaca el detall de la creu trepitjada a terra. Els gravats mostren les dues cares de les campanyes napoleóniques. El primer reflecteix l'ntusiasme amb que al principi fou acollit pels liberals, que veien en Napoleó el representant d'un poble francés que es defensava de la tirania absolutista i un propagador de les idees alliberadores de la Revolució.
El segon, per la seva banda, revela la realitat d'un exèrcit que d'alliberador va passar ràpidament a ser coonqueridor, que rapinyava i saquejava en aquells països que subjugava com qualsevol altre exèrcit invasor.
Així, els exèrcits napoleònics, acolllits al principi com alliberadors després d'acabar amb institucions pròpies de l'Antic Règim als països ocupats, aviat van ser vistos com a opressors, fet que va donar lloc a rebel·lions nacionals i liberals per expulsar-los , fruit justament dels ideals difosos per França.

Les conquestes de Napoleó