jueves, 29 de abril de 2010

El camp entre l'edat antiga i l'edat moderna


Durant tots aquests segles, la majoria de la població, al voltant del 90%, vivia al cmp, en petits poblets.
Una part de les terres etava dividida en parcel·les petites, propietat dels pagesos que les treballaven per tal de sostenir-se. Però la part mé important eren propietat d'una mminoria de terratnents, que utilitzava esclaus o serfs per fer les feines agrícoles. També i havia terrenys comunals, que tothom podia fer servir.
Els sistemes de conreu eren rudimentaris. Es feia servir el guaret, és a dir, no es conreava tot el terreny, sinó que cada any es deixava una part improductiva perquè descansés. Durant aquests segles hi van aver poques innovacions.

El neolitic


Les primeres espècies cutivades van ser cereals: blat al Próxim orient i a Europa, arròs a l'Àsia i blat de moro a Amèrica. Les eines utilitzades per a les feines agrícoles eren molt rudimentàries. Per llaurar la terra, els éssers humans van utilitzar, inicialment, un pal; i més endevant van fabricar aixades. Per tallar les messes i recollir la collita, en un principi feien servir les mans i, més tard, van utilitzar maxil·lars d'ovelles; després van colocar dents del bestiar en suports de fusta i van construir les primeres falçs. Per moldre el gra feien servir molins de mà. Més tard, es va inventar l'arada, que permetia llaurar més quantitat de terra d'una vegada i més de pressa que amb 'aixada.

La revolució agrícola



Els primers grups humans vivien de la cacera, la pesc i la recol·lecció de fruits silvestres. Només fa uns 10.000 anys, al neolític, els essérs humans van començar a cultivar les plantes i a domesticar els animals: era el neixement de l'agricultura i la ramaderia. A partir d'aleshores, els éssers humans van construir pobles a prop dels camps de conreu i es van fer sedentaris.