El camp entre l'edat antiga i l'edat moderna

Durant tots aquests segles, la majoria de la població, al voltant del 90%, vivia al cmp, en petits poblets.
Una part de les terres etava dividida en parcel·les petites, propietat dels pagesos que les treballaven per tal de sostenir-se. Però la part mé important eren propietat d'una mminoria de terratnents, que utilitzava esclaus o serfs per fer les feines agrícoles. També i havia terrenys comunals, que tothom podia fer servir.
Els sistemes de conreu eren rudimentaris. Es feia servir el guaret, és a dir, no es conreava tot el terreny, sinó que cada any es deixava una part improductiva perquè descansés. Durant aquests segles hi van aver poques innovacions.

La revolució agrícola

El neixment de L'agricultura i la ramaderia

Els primers grups humans vivien de la cacera, la pesc i la recol·lecció de fruits silvestres. Només fa uns 10.000 anys, al neolític, els essérs humans van començar a cultivar les plantes i a domesticar els animals: era el neixement de l'agricultura i la ramaderia. A partir d'aleshores, els éssers humans van construir pobles a prop dels camps de conreu i es van fer sedentaris.

Comentari d'una pintura: La llibertat guiant al poble

Aquesta imatge representa la revolta que es va iniciar a França per aprenre enderrocar la dinastia absolutista dels Borbons en nom de l llibertat, que apareix simbolitza per una dona guia els revolucionaris, pertanyents en la seva majoria a les classes populars, que són els que fonamentalment van protagonitzar aquesta revolta. Tots els peronatges esta avançat sobre cad'avers que simbolitzen el sacrifici del poble anòniim, encara que entre ells tambe destaca un soldat francés de la guàrdia reial i un suís, tots dos defensors de la causa monàrquica i que han resultat abatuts. Entre els revolucinaris destaquesn es personages següents:

-L'obrer, que porta un sabre i una insígnia lanca, símbols liberals.
-Un petit burgés, quees reconeix per la seva vestimenta, el barret de copa i l'escoopeta de caça.
-El pages, que esta ferit i que porta una indumentaria que correspon als colors de la bandera francesa, com a símbol de les ferides de la nació francesa.
-L'estudiant, que representa als joves, que son victimes de les injusticies i que lluiten per aconseguir un futur millor.
-El membre de a guardia nacional, que se'l reconeix per barret de corneta caractèristic d'aquest cos, i que porta a més amés un floret i una pedra a la má; tot plegat es un símbol revolucionari i de lluiita.
-La figura femenina es una al·logeria de la llibertat, ja que porta els petits descoberts i avança amb un fusell a la ma, amb el qual ha de lluitar per aconseguir-la. A més a mé, tmabé representa França, perqué porta a la má dreta la bandera tricolor francesa.
El quadre representa un eisodi de la revolució que es va desenvolupar a França el juliol de 1830, quan les classes populars i la burgesia es van aixecar contra la monarquia que 'hav restaurat després de la caiguda de Napoleó i que havia restringit en els últims temps les llibertats, a part d'haver conduït els ciutdans a una crisi económica. Aquests grups van aixecar barricades als carrecs de París durant les ''jornades glorioses'' i van protgonitzar revoltes ue van acabar amb el regant del bordó carles X, que va ser subituït per un monarca més liberal: Lluís Felipe d'Orleans.

El congrés de viene

Les decisions del Congrés de Viena es van completar amb la Santa Aliança, un tracat entre Rúsia, Àustria i prúsia, al qual s'afeggiren altres mnarques europeus , que tenia com a objecti ajudar-se mútuament davant de qualsevol amenaça de revolució liberal. De fet, s'admetia el dret d'intervenció en qualsevol país i, per aixó, les potències es reunirien en congressos periódics on es prendrien mesures per mantenir l'ordre a Europa.

Les conquestes de Napoleó

Les conquestes de napoleó II

3) Quins Estats inependents de França van passar a ser aliats de Napoleó?

-Alguns països van ser en determinats períodes aliats de França. Es el cas d'Aùstria, Prússia, Rússia o els països nòrdics. Malgrat tot, aquests Estats formarien part de diveres colicions antinapoleóniques.

4) Quins van ser els únics trritoris no ocupats l'any 1811? On es va produir la volta popular més important contra Napoleó?

-Els territoris no ocupats el 1811 són Portugal, la Gran Bretanya, Noruega, Dinamarca i els Imperis austríac, rus i turc.
La revolta popular més important contr Napoleó va tenir lloc a Espanya el 1808, quan es va desenvolupar l'anomenada Guerra del Francés, que va marcar el declivi de l'Imperi napolònic, el qual va ser definitivament derrotat el 1815.

Les conquestes de napoleó

2) Digues sobre quins paisos actuals s'estenia l'Imperi napoleónic. Quins països n'eren dependents i controlats per França?

-L'Imperi napoleónic es va estendre sobre els actuals paisos de França, Holanda, Bèlgica, nord i centre d'Italia, Eslovènia, est deCoràcia, els territoris alemanys que hi ha a l'esquerra del Rin i Catalunya. Eren països dependents o vassalls de França els seguents: Italia, Napòls, la confederació Helvètica, la confederació del Rin, el Ducat de Versòvia i Espanya.

Napoleó VIII

El 1814, desprès d'haver estat derrotat a Rússia i a Espanya, Napoleó deixà el poder. Tot i el seu retorn efímer, el 1815 fou derrotat definitivament a Waterloo, i no sols a França, sinó a tot Europa senblava inevitable que tornaria l'Antic Règim.

Napoleó VII

Així, paradolxament, els ideals de llibertat que van escampar els francesos van ser la base ideològica amb la qual els patriotes de nombrosos països es van oposar a la presència francesa. L'aixecament protagonitzat el 1808 pels espanyols contra la invasió i la imposició d'un rei estanger (Josep Bonaparte) va ser el primer, el més nombrós i el que va marcar el declivi de l?imperi napoelonic.

Napoleó VI

Però d'altra banda, els interessos de França, i especialment els de la burgesia (cobrar impostos, fer negocis o apropiar se les riqueses dels paisos sotmesos), prevalien per sobre dels ideals revolucionaris. Els exèrcits actuaven, a més, com a conqueridors que sotmetien les nacions i aixó va desencadenar uns sentiments nacionals contra França invasora.

Napoleó V

A tots els paisos que frança s'havia anneixat o que estaven sota la influencia francesa, en napoleó va colocar al tronc familiar o general del seu excercit s'hi van difondre les idees revolucionaries: la suspenció dels drets senyorals, els del mes, els privilegis noblaris i la consagració la llibertat legal. També s'hi va proclamar la lliberar economia el dret de propietat i la llibertat religiosa. Per aixó a molt indret les poblacións acollien la seva arribada al principi com si fossin uns alliberadors.

Napoleó IV

El 1811 l'imperi napolenc era la seva maxima esplendor: anaven d'Alemanya a l'Italia i nombrosos països convertien els estats vasalls seus. Excepte el Gran Bretanya la resta d'Europa se situa sota el domini o control de França.

Napoleó II

L'obra politica del napoleo ha estat qualificada de contradictoria, que d'una banda va consolidar les conquestes revolucionaries principals (igualtat judicial, abolició de regim feudal, suspensió de ordres religioses, venta de les terrs de l'sglesia redifinició de la propietat de la terra en un sentit capitalista) i de l'altre l'esperit de la revolució amb l'establiment d'un règim autoritari i el retorn al poder d'una nova classe de notables-aristocritas i alta burgesia-.

La caiguda de la monarquia 2

D`altra banda, l`oposició del rei Lluis XVI a la revolució es va manifestar quan va intentar fugir per unir=se a l`exercit austíac, que plantejava enviar França i restablir=hi l`absolutisme (fugida de Varennes, juny del 1791). El monarca va ser tornat a París, peró es va crear un clima de desconfiança envers la monarquia.

Caiguda de la monarquia 1

Les reformes del perióde 1789=1791 satisfeien els grups burgesos moderats (girondins) perqué els concedien drets polítics i lliberar económica. Peró ámplies capes de la població van mostrar el seu descontentament: el dret de vot es va restringir als qui posseien béns o diners (sufragi censatari), i la llibertat económica permetia el domini més absolut dels rics sobre els pobres

Els drets de les dones

Representació de un club patriótic de dones durant la revolució. La praticipació de les dones, privades de qualsevol dret polític, va ser constatnt durant el període revolucionari. S"organitzaven en clubs polítics i reindivicaven el dret al sufragi i la resta de drets civils i polítics. En aquest sentit, destaca la Declaració de Drets de la Dona i la Ciutadana, redactada el 1791 per Olympe de Gouges, on es demanava que les dones, nascudes lliures i iguals en drets als homes poguessin gaudir dels drets naturals que els havien estat arrabassats pels homes, i s"afirmava que la que la Revolució no seria completa fins que les dones no recuperessin els seus drets.

Assamblea Nacional

El 1791 es va promulgar una Constitució que eximplificava els ideals del liberalisme polític moderat: separació de poders, sobirania nacional, igualtat legal, sufragi censetar, etc. A més, es van redactar codis de lleis que garantien la igualtat de tots els ciutadans, es va abolir la tortura, es va obligar a pagar impostos a la noblesa, es van expropiar els béns de la Esglesia, que van ser declarats béns nacionals, i es va crear un exércit nacional (guardia nacinal).

Els drets humans

Davant la radicalització popular, l'Assamblea Nacional Constituent decretà, a la nit del 4 d'agost, l'abolició dels privilegis feudals i promulgà la Declaració de Drets inalienables les llibertats individuals i col/lectives, com també la igualtat davant la llei i els impostos.

La presa de la Bastilla

El poble de París va sortir al carrer per donar suport als representadors burgesos i, davant el temor que les tropes reials no detinguessin els disputats, el 14 de juliol van assaltar la fortalessa de la Bastilla, en van agafar les armes i es van disposar a defensar per la força el procés revolucionári. Al mateix temps, al camp es va estendre el rumor que bandes organitzades per nobles cremaven les collites i mataven els pagesos, fenomen conegut amb el nom de la Gran Pos. Els pagesos van reaccionar assaltant molts castells de la noblesa i cremant els registres on constaven els drets feudals.

Jurament Jeu de Paume

El monarca i una part de la noblesa no ho van acceptar i els disputats del Tercer Estat, reunits el 20 de juny en un pavelló de parís (Jeu de Paume), es van comprometre a elaborar una constitució que reflectís la voluntat dels francesos.