Les conquestes de napoleó II

3) Quins Estats inependents de França van passar a ser aliats de Napoleó?

-Alguns països van ser en determinats períodes aliats de França. Es el cas d'Aùstria, Prússia, Rússia o els països nòrdics. Malgrat tot, aquests Estats formarien part de diveres colicions antinapoleóniques.

4) Quins van ser els únics trritoris no ocupats l'any 1811? On es va produir la volta popular més important contra Napoleó?

-Els territoris no ocupats el 1811 són Portugal, la Gran Bretanya, Noruega, Dinamarca i els Imperis austríac, rus i turc.
La revolta popular més important contr Napoleó va tenir lloc a Espanya el 1808, quan es va desenvolupar l'anomenada Guerra del Francés, que va marcar el declivi de l'Imperi napolònic, el qual va ser definitivament derrotat el 1815.

Les conquestes de napoleó

2) Digues sobre quins paisos actuals s'estenia l'Imperi napoleónic. Quins països n'eren dependents i controlats per França?

-L'Imperi napoleónic es va estendre sobre els actuals paisos de França, Holanda, Bèlgica, nord i centre d'Italia, Eslovènia, est deCoràcia, els territoris alemanys que hi ha a l'esquerra del Rin i Catalunya. Eren països dependents o vassalls de França els seguents: Italia, Napòls, la confederació Helvètica, la confederació del Rin, el Ducat de Versòvia i Espanya.

Mapa de l'imperi napoleònic

1) Quins esdeveniments van fer possible l'arribada de napoleó al poder?

-La arribada de Napoleó al poder va ser facilitada per la conflictivitat social que hi havia a França després de ser aprovada la Constitució de 1795, la qual limitava els drets polítics de les classes populars. Al nou govern s'hi oposaven tant els partidaris de l'absolutisme com les classes popular, a la qual cosa s'afegia la lluita contra les potències absolutistes d'Europa, que eren contràries a la França revolucionaria.
En aquest context, l'exercit va adquirir una gran importància, ja que era l'únic estament capaç d'imposar l'ordre i assegrar la defensa nacional. En aquell exèrcit hi destacava un jove general, Napoleó Bonaparte, que no pretenia tornar a l'Antic Regim, sinó els éxits de la Revolució en el seu aspecte més conservador.

Napoleó VIII

El 1814, desprès d'haver estat derrotat a Rússia i a Espanya, Napoleó deixà el poder. Tot i el seu retorn efímer, el 1815 fou derrotat definitivament a Waterloo, i no sols a França, sinó a tot Europa senblava inevitable que tornaria l'Antic Règim.

Napoleó VII

Així, paradolxament, els ideals de llibertat que van escampar els francesos van ser la base ideològica amb la qual els patriotes de nombrosos països es van oposar a la presència francesa. L'aixecament protagonitzat el 1808 pels espanyols contra la invasió i la imposició d'un rei estanger (Josep Bonaparte) va ser el primer, el més nombrós i el que va marcar el declivi de l?imperi napoelonic.

Napoleó VI

Però d'altra banda, els interessos de França, i especialment els de la burgesia (cobrar impostos, fer negocis o apropiar se les riqueses dels paisos sotmesos), prevalien per sobre dels ideals revolucionaris. Els exèrcits actuaven, a més, com a conqueridors que sotmetien les nacions i aixó va desencadenar uns sentiments nacionals contra França invasora.

Napoleó V

A tots els paisos que frança s'havia anneixat o que estaven sota la influencia francesa, en napoleó va colocar al tronc familiar o general del seu excercit s'hi van difondre les idees revolucionaries: la suspenció dels drets senyorals, els del mes, els privilegis noblaris i la consagració la llibertat legal. També s'hi va proclamar la lliberar economia el dret de propietat i la llibertat religiosa. Per aixó a molt indret les poblacións acollien la seva arribada al principi com si fossin uns alliberadors.

Napoleó IV

El 1811 l'imperi napolenc era la seva maxima esplendor: anaven d'Alemanya a l'Italia i nombrosos països convertien els estats vasalls seus. Excepte el Gran Bretanya la resta d'Europa se situa sota el domini o control de França.

Napoleó III

Un dels motius de prestigi del poder de Napoleó va ser la seva capacitat per allunyar el perill d'una invació estrangera contra França. Els monarques absoluts europeus s'havien oposat des del començament a la França revolucionaria i havien colitzat els seus exèrcits per lluitar-hi en contra. Napoleó va aconseguir derrotar als moarques i conqueir amb els seus exercits una bona part d'Europa.

Napoleó II

L'obra politica del napoleo ha estat qualificada de contradictoria, que d'una banda va consolidar les conquestes revolucionaries principals (igualtat judicial, abolició de regim feudal, suspensió de ordres religioses, venta de les terrs de l'sglesia redifinició de la propietat de la terra en un sentit capitalista) i de l'altre l'esperit de la revolució amb l'establiment d'un règim autoritari i el retorn al poder d'una nova classe de notables-aristocritas i alta burgesia-.

LA MEVA PERSONALITAT

Posa una creu a la caractèristica que s'adapta més a la teva personalitat.

Nerviós: M'altero fàcilment i a vegades em costa dominar-me.
Tranquil: Em prenc les coses amb molta calma, no m'altero facilment.
Extravertit: Sóc obert, m'agrada molt relacionàrme amb la gent.
Introvertit: Soc tancat, no m'agrada gaire relacionar-me molt amb la gent.
Reflexiu: Abans de prendre una desició m'ho penso bé.
Impulsiu: Faig gairebé sempre les coses sense pensar.
Optimista: Veig sempre l'aspecte positiu de les coses, acostumo a estar sempre content.
Pessimista: Acostumo a veure-ho tot negre, penso que les coses sortiran malament.
Amb Inactivitat: Sé prendre decisions adequats en cada moment, improvisar solucions.
Adaptable: Rapidament m'integro dins un grup i en circumstàncies noves.
Directiu: M'agrada dirigir, prendre decisions, coordinar equips de persones.
Sociable: M'agraden molt les relacions amb el altres i me'n surto bastant bé.
Submís: Prefereixo que m'organtizin el treball, que em dirigeixen el que haig de fer.
Segur: Tinc idees pròpies, tinc seguretat en mi mateix, sé que cap a on vaig.
Atrevit: M'agrada el risc, no tinc por del perill, sóc aventurer.
Idelista: Em qui pels meus ideals, sóc poc pràctic.
Realista: Sóc molt practic, no em guio per ideals ni construccions imàginaries.

LES MEVES APTITUDS

Senyala quines aptituds penses que tens més desenvolupades:

Manuals (manipular objectes, arreglar aparells...)
Mecàniques (capacitat per comprendre mecanismes complexos...)
Físiques (agilitat, força, flexibilitat, resistència...)
Organitzatives (estructurat, ordenat, endreçat, operatiu...)
Directives (donar ordres a altres, liderar un grup, dirigir un col·lectiu...)
Socials (relacions humanes, extraversió, comunicatiu, ajudar els altres...)
Didàctiques (saber ensenyar, explicar bé i amb claredat una cosa...)
Artístiques (saber dibuixar, pintar, dissenyar...)
Musicals (saber tocar un instrument, cantar, comprondre música...)
Lingüistques (domini de l'expreció oral i escrita...)
De concentració (capacitat per mantenir l'atenció en una activitat...)
Matemàtiques (saber resoldre problemes matemàtics, facilitat de càlcul...)
Científiques (capacitat ciéntifica, capacitat d'obserbació, experimentació...)
Especials (saber representar-se figures, girs, volums, càlcul de distàncies...)

La caiguda de la monarquia 2

D`altra banda, l`oposició del rei Lluis XVI a la revolució es va manifestar quan va intentar fugir per unir=se a l`exercit austíac, que plantejava enviar França i restablir=hi l`absolutisme (fugida de Varennes, juny del 1791). El monarca va ser tornat a París, peró es va crear un clima de desconfiança envers la monarquia.

Caiguda de la monarquia 1

Les reformes del perióde 1789=1791 satisfeien els grups burgesos moderats (girondins) perqué els concedien drets polítics i lliberar económica. Peró ámplies capes de la població van mostrar el seu descontentament: el dret de vot es va restringir als qui posseien béns o diners (sufragi censatari), i la llibertat económica permetia el domini més absolut dels rics sobre els pobres

Els drets de les dones

Representació de un club patriótic de dones durant la revolució. La praticipació de les dones, privades de qualsevol dret polític, va ser constatnt durant el període revolucionari. S"organitzaven en clubs polítics i reindivicaven el dret al sufragi i la resta de drets civils i polítics. En aquest sentit, destaca la Declaració de Drets de la Dona i la Ciutadana, redactada el 1791 per Olympe de Gouges, on es demanava que les dones, nascudes lliures i iguals en drets als homes poguessin gaudir dels drets naturals que els havien estat arrabassats pels homes, i s"afirmava que la que la Revolució no seria completa fins que les dones no recuperessin els seus drets.

Assamblea Nacional

El 1791 es va promulgar una Constitució que eximplificava els ideals del liberalisme polític moderat: separació de poders, sobirania nacional, igualtat legal, sufragi censetar, etc. A més, es van redactar codis de lleis que garantien la igualtat de tots els ciutadans, es va abolir la tortura, es va obligar a pagar impostos a la noblesa, es van expropiar els béns de la Esglesia, que van ser declarats béns nacionals, i es va crear un exércit nacional (guardia nacinal).

Els drets humans

Davant la radicalització popular, l'Assamblea Nacional Constituent decretà, a la nit del 4 d'agost, l'abolició dels privilegis feudals i promulgà la Declaració de Drets inalienables les llibertats individuals i col/lectives, com també la igualtat davant la llei i els impostos.

La presa de la Bastilla

El poble de París va sortir al carrer per donar suport als representadors burgesos i, davant el temor que les tropes reials no detinguessin els disputats, el 14 de juliol van assaltar la fortalessa de la Bastilla, en van agafar les armes i es van disposar a defensar per la força el procés revolucionári. Al mateix temps, al camp es va estendre el rumor que bandes organitzades per nobles cremaven les collites i mataven els pagesos, fenomen conegut amb el nom de la Gran Pos. Els pagesos van reaccionar assaltant molts castells de la noblesa i cremant els registres on constaven els drets feudals.

Jurament Jeu de Paume

El monarca i una part de la noblesa no ho van acceptar i els disputats del Tercer Estat, reunits el 20 de juny en un pavelló de parís (Jeu de Paume), es van comprometre a elaborar una constitució que reflectís la voluntat dels francesos.

La reunió dels estats generals

Pel maig del 1789 es van obrir a versalles, presidits pel rei Lluis XVI, el Estats Generals, formats pels representants de cada estament: noblesa, clergat i tercer estat (burgesos). Seguint la tradició, estaven separats en el moment de deliberar i tenien un únic vot per cada grup, cosa que donava la majoria als previligiats. Els representants del Tercer Estat exigiren que la deliberació fos conjunta i que el vot fos per persona i no pas per estament, fet que els hagués atorgat la majoria.

L'explotació al tercer estat

La negativa de la noblesa a pagar impostos per resoldre la crisi financera i la necessitat del monarca francès Lluís XVI de convocar els Estats Generals (Parlament) perquè aprovessin uns nous impostos per resoldre l crisi financera van ser l'ocasió per iniciar el procés revolucionari.

Causes de la revolució

Tres tipus de causes van provocar una situació revolucionària:

·Causes econòmiques: Des del 1760 es van succeir les males collites fet que va provocar l'escassetat d'aliments i l'alça dels preus i, per tant, el descontentament del poble. A més, es va agreujar la crisi de la Hisenda francesa a causa de les despeses de la cort i de les guerres contra la Gran Bretanya.

·Causes socials: Els burgesos s'havien enriquit durant el s.XVIII, però estaven descontents perquè tenien poc poder polític, ja que els alts càrrecs del govern i de l'exèrcit estaven ocupats per la noblesa. A més consideraven injust que unicament pagués impostos el Tercer Estat.

·Causes ideològiques: Les idees il·lustrades defensaven que totesles persones eren iguals en dignitat i que tenien uns ''drets naturals'' que el poder polític havia de respectar. La burgesia, animada per aquestes idees i per l'exemple americà, esperava l'ocasió pero posar fi a l'Antic régim.